Pregó d'en Lluís Gavaldà
(...) que Tarragona és un lloc on costa massa espolsar-hi la caspa i la carrincloneria enquistada de tants i tants anys, una capital on la gent jove sembla que fa nosa a tot arreu, (fins i tot als pubs nocturns, que mira que té mèrit!), que aquesta ciutat és un indret on les avantguardes, els nous talents i les ganes d'innovar xoquen sempre o gairebé sempre amb un mur d'incomprensió que les fa fugir cap a terres més acollidores; que a Tarragona la cultura en general i la música en directe en particular està mal vista i perseguida que vivim en un lloc que per la festa major bull de vida i esdeveniments, però que entre una Santa Tecla i l'altra es transforma en un desert cultural, un territori gairebé erm, malgrat els intents dels quatre dinamitzadors que dia rera dia es troben sempre amb tantes pegues burocràtiques que el miracle és que no hagin decidit, com tants i tants altres, fotre el camp d'una punyetera vegada.
(...)

